Des dels seus inicis, els videojocs han estat limitats per dos grans claus: el potencial que ofereix el maquinari de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per sortejar les seves limitacions i aprofitar-lo al màxim. Això va permetre l’arribada de jocs sorprenents en moments en els que a nivell tècnic semblava una cosa impossible i també ha facilitat una evolució constant que ens ha portat a un moment en el que el fotorealisme comença a estar «a un tret de pedra».

En aquest sentit, també han jugat un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar al PC, però les consoles han estat el gran motor de la indústria, tant que ara per ara el seu pes és tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Aquells anys en que es creaven jocs exclusius per a PC que aprofitaven de veritat el maquinari de la plataforma han quedat enrere, avui tot es centra en les consoles estrella de cada generació i això té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s’han anat allargant de forma considerable, cosa que, unida als desenvolupaments exclusius centrats en elles, han acabat llastant de forma considerable l’aprofitament del maquinari d’última generació en PC i han alentit l’evolució dels videojocs en sentit ampli.

Des dels inicis, els videojocs has estat limitats a dos grans claus: el potencial que oferia el maquinari de cada època i les capacitats dels programadors per superar les seves limitacions i aprofitar-lo al màxim. Això va permetre l'arribada de jocs sorprenents en moments on, en l'àmbit tècnic, semblaven impossibles i també ha facilitat una evolució sostinguda que ens ha dut a un moment en el qual el fotorealisme s'ha començat a fer accessible.

En aquest sentit, les consoles de videojocs també han jugat un paper clau. Sé que a molts ens agrada més jugar a l'ordinador, però les consoles has sigut el gran motor de la indústria fins a tal punt, que avui en dia, han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Enrere han quedat aquells anys en els quals es creaven jocs exclusius per a ordinador que aprofitaven realment el maquinari de la plataforma. Avui dia, tot es concentra en les consoles estrella de cada generació i això té unes conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut uns efectes molt positius per al món dels videojocs, però n'ha tingut de negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant considerablement, la qual cosa, junt amb els desenvolupaments dedicats exclusivament a elles, ha acabat de sorrar l'aprofitament del maquinari d'última generació en ordinadors i han alentit l'evolució dels videojocs en un sentit ampli.

Des dels seus inicis els videojocs han estat limitats a dues grans claus: el potencial que oferia el hardware de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per esquivar les seves limitacions i aprofitar-ho al màxim. Això va permetre l'arribada de jocs sorprenents en moments en què a nivell tècnic semblaven una cosa impossible, i també ha facilitat una evolució sostinguda que ens ha portat a un moment en el qual el fotorealisme s'ha començat a posar «a tiro».

En aquest sentit també han jugat un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar en PC, però les consoles han estat el gran motor de l'indústria, tant que ara per ara el seu pes és tant gran que han acabat monopolitzant els cecles de desenvolupament. Enrere van quedar aquells anys en què es creaven jocs exclusius per a PC que aprofitaven de veritat el hardware de la plataforma, avui tot se centra en les consoles estrella de cada generació, i això té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cecles de vida s'han anat allargant de manera considerable, cosa que, unit als desenvolupaments exclusius centrats en elles, ha acabat perjudicant l'aprofitament del hardware d'última generació en PC i han aminorat l'evolució dels videojocs en un ampli sentit.

Des del seu naixement els videojocs han depès de dos grans factors: el potencial que oferia el 'hardware' de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per eludir-ne les limitacions i treure’n el màxim profit. Aquests dos fets van propiciar l’aparició de jocs sorprenents en moments en què semblaven inconcebibles des d’un punt de vista tècnic, i també ha facilitat una evolució sostinguda que ha desembocat en una etapa en què el fotorealisme comença a estar «a tocar».

En aquest sentit també han exercit un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar al PC, però les consoles han estat el principal motor de la indústria, fins al punt que ara per ara tenen un pes tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Ja han quedat enterrats els anys en què es creaven jocs exclusius per a PC que aprofitaven de debò el 'hardware' de la plataforma. Avui dia, en canvi, tot gira al voltant de les consoles insígnia de cada generació, la qual cosa té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant considerablement, cosa que, juntament amb els avenços que s’han destinat exclusivament al desenvolupament de les consoles, ha posat entrebancs a l’hora de treure profit del 'hardware' d'última generació al PC i han alentit l'evolució dels videojocs en un sentit ampli.

Des dels seus inicis, els videojocs han estat limitats a dos grans claus: el potencial que oferia el maquinari de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per sortejar les seves limitacions i aprofitar-lo al màxim. Això va permetre l'arribada de jocs sorprenents en moments en els qual, a nivell tècnic, semblaven una cosa impossible, i també ha facilitat una evolució sostinguda que ens ha portat a un moment en què el fotorrealisme s'ha començat a posar «a tret de gargall».

En aquest sentit també han jugat un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar amb ordinador, però les consoles han estat el gran motor de la indústria, tant que, ara per ara, el seu pes és tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Enrere van quedar aquells anys en què es creaven jocs exclusius per a ordinador que aprofitaven de veritat el maquinari de la plataforma; avui tot se centra en les consoles estrella de cada generació, i això té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant de manera considerable, la qual cosa, unit als desenvolupaments exclusius centrats en elles, ha acabat perjudicant l'aprofitament del maquinari d'última generació en ordinador i han alentit l'evolució dels videojocs en sentit ampli.

Des que van sorgir, els videojocs han estat limitats per dos grans obstacles: el potencial que ofereix el maquinari en cada època i la capacitat dels desenvolupadors per evitar aquestes limitacions i aprofitar la tecnologia al màxim. L'habilitat dels desenvolupadors ha permès l'arribada de jocs sorprenents en moments en què, a escala tècnica, semblaven una cosa impossible i, a més a més, ha donat peu a una evolució progressiva que ens ha dut a un moment on el fotorealisme comença a estar cada cop més a prop de fer-se realitat.

En aquest sentit, les consoles de videojocs també han jugat un paper clau. Sé que a molts ens agrada més jugar amb l'ordinador, però les consoles han estat el gran motor de la indústria, fins al punt que, ara per ara, el seu pes és tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Ja han quedat enrere els anys en què es creaven jocs exclusius per a l'ordinador que aprofitaven el hardware de la plataforma de debò, avui tot se centra en les consoles estrella de cada generació, i això té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant de manera considerable, cosa que, juntament amb els desenvolupaments exclusius, ha acabat perjudicant l'aprofitament del hardware d'última generació dels ordinadors i han alentit l'evolució dels videojocs considerablement.