Des que van sorgir, els videojocs han estat limitats per dos grans obstacles: el potencial que ofereix el maquinari en cada època i la capacitat dels desenvolupadors per evitar aquestes limitacions i aprofitar la tecnologia al màxim. L'habilitat dels desenvolupadors ha permès l'arribada de jocs sorprenents en moments en què, a escala tècnica, semblaven una cosa impossible i, a més a més, ha donat peu a una evolució progressiva que ens ha dut a un moment on el fotorealisme comença a estar cada cop més a prop de fer-se realitat.
En aquest sentit, les consoles de videojocs també han jugat un paper clau. Sé que a molts ens agrada més jugar amb l'ordinador, però les consoles han estat el gran motor de la indústria, fins al punt que, ara per ara, el seu pes és tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Ja han quedat enrere els anys en què es creaven jocs exclusius per a l'ordinador que aprofitaven el hardware de la plataforma de debò, avui tot se centra en les consoles estrella de cada generació, i això té conseqüències molt clares.
Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant de manera considerable, cosa que, juntament amb els desenvolupaments exclusius, ha acabat perjudicant l'aprofitament del hardware d'última generació dels ordinadors i han alentit l'evolució dels videojocs considerablement.