Des del seu naixement els videojocs han depès de dos grans factors: el potencial que oferia el 'hardware' de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per eludir-ne les limitacions i treure’n el màxim profit. Aquests dos fets van propiciar l’aparició de jocs sorprenents en moments en què semblaven inconcebibles des d’un punt de vista tècnic, i també ha facilitat una evolució sostinguda que ha desembocat en una etapa en què el fotorealisme comença a estar «a tocar».

En aquest sentit també han exercit un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar al PC, però les consoles han estat el principal motor de la indústria, fins al punt que ara per ara tenen un pes tan gran que han acabat monopolitzant els cicles de desenvolupament. Ja han quedat enterrats els anys en què es creaven jocs exclusius per a PC que aprofitaven de debò el 'hardware' de la plataforma. Avui dia, en canvi, tot gira al voltant de les consoles insígnia de cada generació, la qual cosa té conseqüències molt clares.

Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cicles de vida s'han anat allargant considerablement, cosa que, juntament amb els avenços que s’han destinat exclusivament al desenvolupament de les consoles, ha posat entrebancs a l’hora de treure profit del 'hardware' d'última generació al PC i han alentit l'evolució dels videojocs en un sentit ampli.