Over the course of many years, without making any great fuss about it, the authorities in New York disabled most of the control buttons that once operated pedestrian-crossing lights in the city. Computerised timers, they had decided, almost always worked better. By 2004, fewer than 750 of 3,250 such buttons remained functional. The city government did not, however, take the disabled buttons away—beckoning countless fingers to futile pressing.
Initially, the buttons survived because of the cost of removing them. But it turned out that even inoperative buttons serve a purpose. Pedestrians who press a button are less likely to cross before the green man appears, says Tal Oron-Gilad of Ben-Gurion University of the Negev, in Israel. Having studied behaviour at crossings, she notes that people more readily obey a system which purports to heed their input.
Inoperative buttons produce placebo effects of this sort because people like an impression of control over systems they are using, says Eytan Adar, an expert on human-computer interaction at the University of Michigan, Ann Arbor. Dr Adar notes that his students commonly design software with a clickable “save” button that has no role other than to reassure those users who are unaware that their keystrokes are saved automatically anyway. Think of it, he says, as a touch of benevolent deception to counter the inherent coldness of the machine world.
That is one view. But, at road crossings at least, placebo buttons may also have a darker side. Ralf Risser, head of FACTUM, a Viennese institute that studies psychological factors in traffic systems, reckons that pedestrians’ awareness of their existence, and consequent resentment at the deception, now outweighs the benefits. | Al llarg de molts anys, sense fer cap gran controvèrsia, les autoritats de Nova York van desactivar la majoria dels botons de control que, una vegada, operaven llums de vianants a la ciutat. Els temporitzadors computats, que havien decidit, gairebé sempre funcionaven millor. El 2004, menys de 750 de 3.250 tals botons es van mantenir funcionals. El govern de la ciutat no, tanmateix, va prendre els botons deshabilitats lluny, donant-li un gran nombre de dits a pressions inútils. Inicialment, els botons van sobreviure a causa del cost d'eliminar-los. Però resulta que fins i tot els botons inoperants tenen un propòsit. Els vianants que pressionen un botó tenen menys possibilitats de creuar abans que aparegui l'home verd, diu Tal Oron-Gilad, de la Universitat Ben-Gurion del Negev, a Israel. Després d'haver estudiat el comportament en els passos, observa que les persones obeeixen més fàcilment a un sistema que vol escoltar les seves aportacions. Els botons inoperants produeixen efectes placebo d'aquest tipus perquè la gent té una impressió de control sobre els sistemes que utilitzen, diu Eytan Adar, un expert en interacció humans-ordinador a la Universitat de Michigan, Ann Arbor. El Dr Adar assenyala que els seus estudiants solen dissenyar programari amb un botó "guardar" que no té cap funció diferent de tranquil·litzar aquells usuaris que no saben que les seves pulsacions de tecles es guarden automàticament de totes maneres. Penseu en això, diu, com un toc d'engany benevolent per contrarestar la fredor inherent del món de la màquina. Aquesta és una visió. Però, almenys, en els passos de la carretera, els botons de placebo també poden tenir un costat més fosc. Ralf Risser, cap de FACTUM, un institut vienès que estudia factors psicològics en els sistemes de trànsit, considera que la consciència dels vianants sobre la seva existència i el consegüent ressentiment de l'engany ara supera els beneficis. |