[...] El príncep Catapulto va volar com un aguiló plomat en direcció a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el cristall en mil trossos. [...] Catapulto havia aconseguit, així, entrar en diferents fortaleses, però ai!, el problema arribava a l'hora de sortir d'elles. Catapulto sempre era descobert i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat… llançant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de bonys!
[...]Però el dia que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va canviar. Catapulto, com sempre, va assaltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una altra vidriera més.
—ATRE vegada! Quin MAGL tan TEGGIBLE!
—Qui ets? Què fas aquí!" —va preguntar la princesa de Pantalonia.
—No t'espantis PGINCESA. TGANQUILA. He vingut a GESCATAG-TE.
—Rescatar-me?
—Sí, m'envia el GEI.
—Qui?
—El EMPEGADOG…
—Ho sento, no entenc res del que està di…
—El MONAGCA!"
—Ahhh, el rei. Val, doncs… I qui t'ha dit a tu que jo necessito que em rescatin?
—Ah, no? Vaja, quin CONTGATEMPS… Se suposa que els PGRÍNCEPS GESCATEN a les PGINCESES.”
—Se suposa, sí. Però, saps què? Que jo em sé rescatar soleta. [...]